Escolta, he llegit 'Stargate'
Quan ni amb més explicació es salva
I vos demanareu: Per què? Per la causa. Per estalviar-vos-ho i perquè som un poc beneit.
Stargate, en Dean Devlin i en Roland Emmerich (oficial) n’Stephen Molstad (autoria real), 1994, Signet
He anat de viatge i sempre ve bé dur una lectura que no interessi massa, ni que requereixi de molta concentració, ni passis pena de deixar-la a mitges, i aquesta cosa compleix perfectament el seu objectiu.
Una obra per treure duros a qui n’eren fans de la pel·lícula i que no aporta res de bo. Només frases clixé, comparacions absurdes i molt de masclisme a la babalà. Jo esperava que al manco aportés qualque detall amagat, o simpàtic… però no. Un llibre que es ven per la portada, que no està ben escrit i que pots anar botant-te paràgrafs que no perdràs el fil.
Em fa un poc de pena carregar contra l’autor que no està acreditat i esper que no cobrés pel pes d’aquesta cosa, recordem que la pel·lícula l’anàrem a veure per la part visual, perquè dolenta ho és fins a dir prou, com la sèrie, que havia començat a veure a Netflix pensant que m’entretendria i, oh sorpresa…, no.
No vos recoman ni que vos acosteu a aquest llibre.
Punt fort: No et farà llàstima deixar-ho a mitges.
Punt feble: Tot, està escrit sense ganes i basat en un producte nefast.
Veredicte: Ja ho he mig llegit en diagonal jo, no perdeu el temps.
Punt feble: Tot, està escrit sense ganes i basat en un producte nefast.
Veredicte: Ja ho he mig llegit en diagonal jo, no perdeu el temps.
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.