Avui, vos duc una paraula que ens durà coa. Ai, ai, ai, la controvèrsia. Per què? Doncs, perquè és una paraula que no existeix. Bé, ja m’enteneu, dir-s-e es diu, però només està recollida a un diccionari.

Segons el DCVB: 2. ARREBATAR v. tr. 2. Aplicar de costat a una cosa; recolzar (Mall.);

Que també es fa servir a posar una cosa tocant la paret (arrebata sa cadira a sa paret) sense que hagi d’estar en equilibri.

Aquesta és una paraula tan comuna per jo que no tenc cap ús, ni cap record que se surti de l’habitual, a excepció de la primera vegada que el Writer me la va subratllar com a incorrecta. Incorrecta?, vaig pensar, no serà com quan descobrí que esquitxar no és un castellanisme i pertocar no existeix en castellà.

«Arrebatà el cap a la cadira i provà de travessar el sostre amb la mirada. El seu primer impuls, que havia de controlar, de fer una cerca a la xarxa per trobar la solució creixia cremant-lo per dedins.»

U+D, Aman Nòlem