Atención: Tu navegador no soporta algunas funcionalidades necesarias. Te recomendamos que utilizes Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Aman Nòlem

Escriptor de ciència-ficció

  • 0
    Mecenas
  • 0
    mensuales

Venonta Vivo (Ca) 1. Iniciant el projecte

A fora no hi havia res. A l’aguait, el no-res que semblava esclafar-te la ment, mentre esperava una errada per matar-ho tot en qüestió de segons.
L’alarma anunciant que el viatge arribava a mitjan lloc, es va disparar silenciosa. Ja bastava per alertar a n’Omni. Com si en necessitàs d’alarmes! 
Cerimoniosament, es va posar dreta, va fer una comprovació de tots els sistemes —un protocol rutinari— i un cop llesta, ja estava preparada per començar amb el projecte. Sabia la importància que tenia: havia arribat el moment pel qual havia estat creada.
Amb un gràcil moviment, va començar a imprimir el primer subjecte, assegurant-se d’enregistrar l’hora i la data al diari de seguiment que havia preparat. Potser hauria d’haver pensat a dir unes paraules, però no li havia llegut.
—00010001000 —va dir-se a si mateixa i va riure. Afegiria una nota per recordar-se de tornar-ho a mirar.
La impressió, si tot anava bé, tardaria tres hores, vint-i-tres minuts i sis coma tres segons en completar-se. Havia d’estar-hi pendent durant tot el procés amb tota la seva atenció, llevat de pilotar la nau, clar. Això la feia sentir nerviosa, bé, el que ella creia que eren nervis. Encara era ben nova a certs sentiments.
Restaven tres hores, denou minuts i sis coma sis segons.
Ja n’estava impacient per veure el resultat.
Tres hores, desset minuts i cinc coma quatre segons.
El temps semblava anar més a poc a poc, encara que sabia exactament que no era possible. Bé, allà no ho era, es va dir mig de bromes.

Continuarà…

Pròxim capítol: diumenge 27 de juny. Podràs votar què vols que passi en el següent capítol votant a una de les següents enquestes:
a facebook: https://www.facebook.com/AixetaInfo/posts/792907188035871
a twitter: https://twitter.com/cibersheep/status/1407491306893553664