Amb una engronsada de cap, n’Omni provà de llevar-se l’embambament de damunt. De ser necessari desconnectaria algunes de les seves funcions cerebrals, però era obvi que no podia seguir sense actuar. Havia d’evitar entrar en pànic, però. No sabia xiular i semblava una acció clau per enfrontar-se als bebès. O això sospitava. Mirà cap a en G03S01-MD-Alb, no movia el cos, però la seguia amb la mirada. Notà com l’angoixa i la desesperació li pujava, bucle a bucle, ara irrefrenable, sense contenció, fins a sortir com un crit animal. N’Omni es va sorprendre, no era un bel après, no era una reacció estudiada, ni fruit dels seus algoritmes. Era un gemec primari, provinent del baix ventre, de les entranyes.

Com si el temps s’hagués aturat, tothom va quedar glaçat, en un silenci tens, irreal, com fictici. Només trencat per un bufit, una expiració llarga i sostinguda, provinent de ne Denoumameu, el seu cos en l’oblit de la càpsula d’observació.

N’Omni es va estirar i estufar tant com va poder, un gest com disparat per un acte reflex, i es va acostar a la càpsula d’observació i digué, sense massa esperances que servís per a res allò:

—No sé si me sents, però més val que ningú surti ferit.

Exaltada, mirà ne Denoumameu que no feu senya de res, ni es va moure, ni es va remenar, però en voltar cap a la càpsula de contenció, el líquid negre estava surant al bell mig de l’esfera. Era una petita bolla negra perfecta.

«Jos som sentints tu»

—Has sentit això? —demanà n’Omni. Que rebé una mirada de confusió d’en G03S01-MD-Alb com a única resposta.

—Idò vos sent en es meu cap?

«Així. Jos comunicams sols per tu.»

—Com…? Per què…? Quan…?

«No importanta. Jos comunicams ja. Nos comunicams per tu. Calmaditat tu. Així?»

—Què vol dir calmaditat?

«No enfadatidat tu. Calmaditat tu. Així?»

N’Omni va reprimir un comentar res, perquè ara semblava important tranquil·litzar-se. Començà la seva rutina de relaxació, amollà el cos i es concentrà en la seva angoixa, fent-la desaparèixer.

«Així. Jos gratituitats. Tu comucats jos.»

N’Omni, confusa, just va pensar en G03S01-MD-Alb i amb la culpa d’haver-lo deixat un poc de banda. En lloc de provar de treure’l d’aquella teranyina, l’únic que havia fet havia estat enfrontar-se als cossos aquells sense saber per què.

«Així»

—Així què?

La bolla negra comença a brunzir dins l’esfera que la tancava amb uns patrons intrincats i els bebès, com reaccionant-hi, varen retreure les teranyines, que tornaven a fer-se cables prims connectats als seus progenitors.

—Què li estan fent? Per què aquests vencills?

«Jos connectaments ells. Jos mamà necessitària. Així.»

—Els estan absorbint?

«Enfora! Jos mamà necessitària. Jos necessitàris mamà.»

—No t’entec. Estan en perill?

«Enfora absorbint. Enfora perill. Calmaditat tu. Jos estims tu.»

Continuarà…

 

Resultats de la votació anterior:

○○○○○○○○○○ 00% 1. Prova de raonar amb els bebès

●●●●●○○○○○ 50 % 2. N’Omni pren el control

●●●◐○○○○○○ 33% 3. Escabetxina. Mor fins i tot l'apuntador

●◐○○○○○○○○ 17 % 4. N’Omni col·lapsa