N’Omni va estar a punt d’amollar-li una descàrrega dissuasiva, encara que no hi era gaire partidària tampoc podia deixar que posés en perill en G01S03-BT-Joan. En començar a augmentar el flux elèctric, ne Denoumameu es va aturar de xiular i féu una passa enrere.

L’ou, que ara feia un pam d’ample, va travessar la pell a través d’un petit forat que s’engrandí suaument, com fet expressament per deixar-lo passar, i després es tornà a tancar quedant com un puntet insignificant. Un cop a l’exterior va perdre la seva lluentor, eixugant-se cruiat, allà, com surant damunt el cos del seu amfitrió. De sobte, un crec sord; i la corona de l’ou s’aclivellà desfent-se en miquetes. Ne Denoumameu que no s’havia mogut ni un mil·límetre, hi va guaitar un moment, sense fer cas dels espants que feia en G03S01-MD-Alb de forma inconscient, mogué el cap, agafà el braç d’en G01S03-BT-Joan i, primer la seva realitat començà a parpellejar com una bombeta mig fusa, per després desaparèixer amb un esclat mut.

La closca de l’ou, que havia quedat a la càpsula, es va desfer mesclant-se amb el líquid obscur que hi havia contingut fins al moment, fent una pasta viscosa que agafava forma per moments. Quan en G03S01-MD-Alb es va acostar per examinar-ho, es va solidificar formant un cilindre perfecte, llis, lluent que d’un petit bot es va posar dret i d’un més gros, va aterrar damunt la càpsula on era en G01S07-EN-Pep i cobrí el vidre, enfosquint-lo per acabar sent-ne part. El silenci omplí el laboratori per un instant, que es trencà quan la tapadora va caure dedins. Una flassada negra, una mena de mortalla que es va estrènyer adherint-se al cos, i minvà amb rapidesa fins a quedar damunt el ventre. En G01S07-EN-Pep es va remenar, la seva pell s’assecà mostrant la forma dels seus ossos i l’ou que hi tenia a l’interior començà a créixer cap a l’exterior. Després, amb un crec, es va esquerdar, amb cruis que s’obriren lleugerament, retxilleres per les quals es va filtrar el teixit que hi tenia damunt la zona.

N’Omni no havia pogut reaccionar, era al mateix lloc, immòbil. Pel seu pensament havien passat tantes idees, qüestions, possibilitats i opcions que l’havien paralitzada, petrificada d’indecisió. Hi havia una altra cosa, però, una por nova que no sabia definir i que havia de deixar d’analitzar si no volia entrar dins un bucle infinit.

El cos d’en G01S07-EN-Pep es corbà violentament per la tensió, l’ou seguí aferrat a ell fins que es relaxà, moment en el qual, va començar a transparentar-se, deixant veure el seu interior: L’espai negatiu d’un fetus. No és que no existís a aquest pla de realitat, semblava més bé que absorbís la llum amb tanta força que semblava no ser-hi. La bossa bategava i l’infant va voltar, obrint els ulls gegantins de bat en bat per mirar n’Omni primer, i en G03S01-MD-Alb després.

N’Omni creà una etiqueta nova per aquell sentiment.

Continuarà…

Feu una donació
Votau a Twitter o aquí (votau només a un lloc) com continuarà la història

Resultats de la votació anterior:

__________ 00 % 1. En Joan mor
*****_____ 50 % 2. L’ou desclou
__________ 00 % 3. Aturen ne Denoumameu
*****_____ 50 % 4. Ne Denoumameu s’endú en Joan