Quan fassbindeam la ciència-ficció i jo què sé, fent voltes a una cadira
A Filmin, que són uns fans d’en Fassbinder, ha posat aquesta sèrie perduda després de la seva estrena a la televisió alemanya i recuperada l’any 2000. I clar, l’hem de veure.

Món d’un filferro és l’única obra de ciència-ficció dirigida per en R. W. Fassbinder, basada en el llibre Simulacron-3 d’en Daniel F. Galouye que es va estrenar com una sèrie de dos capítols a la televisió alemanya. Ens conta durant unes tres hores i mitja (devers tres hores massa llarga) com en Fred Stiller (en Klaus Löwitsch) esdevé el nou director del projecte Simulacron, un superordinador encarregat de fer una simulació d’una petita població d’éssers virtuals després de la mort de l’anterior cap. Tot es complica quan el seu col·lega, en Guenther Lause, desapareix a mitjan conversa i tothom sembla haver-lo oblidat. Què haurà passat? Sembla que el món així com el coneixen està a punt de passar per ull.

I ara, què vos he de dir jo d’aquesta pel·lícula? Que entretén a pesar d’en Fassbinder (4 R. W. Fassbinders)? Que déu-n’hi-do les escenes absurdes ficades amb calçador (2 Stephen Sommers), la dificultat innecessària que hi afegeix al guió (3 Iola Ledesmas) i l’el·lipsi de diàlegs coherents (2 Damon Lindelofs)? Que és un espectacle visual al nivell de Querelle (i no només per en Löwitsch), que enganxa sense saber ben bé per què (1 Franco Nero)? Doncs, això. Fent un resum: és una obra d’art mal contada (2 Andrei Tarkovskys), massa llarga (3 Chris Charmings) i que potser no hauria passat res si hagués romàs perduda(1 Steven Spielberg). Plena d’actuacions incoherents (3 Nicolas Cages) i mig de fusta (1 Ryan Gosling), accions irrisòries (1 Jeff Goldblum), explicacions sui generis (2 Kyle MacLachlans), però que per una estranya raó, en conjunt, tenen un encant encisador que t’obliga a veure-la fins al final (3 Brad Davis).

Vos agradarà si anau els diumenges a cercar làmpades als mercats, la vostra pel·li preferida és Mullholand Drive o ca vostra sembla una botiga de mobles de segona mà. No la mireu si vestiu sempre de beix i blanc, heu fet cas de na Marie Kondo o vos heu tocat mirant-ne una del fals d’en Tom Cruise.

Podeu veure-la a Filmin, a Youtube i a la biblioteca.

●●●◐○ Absurditat (converses seguts a cadires giratòries)
●●○○○ Comicitat (i no sempre de la bona)
○○○○○ Fetge i butzes (ni quan et cau un palet de blocs)
●●◐○○ Masclisme (per on començ?)
●○○○○ Queerness (sí, però no)
●○○○○ Romanticisme (terrible)
○○○○○ Sexe (per no mostrar-ho ni s’entén el que ha passat)
●◐○○○ Terror (si teniu claustrofòbia)

●●○○○ Interès (Mem, s’ha de ser d’una pasta especial per veure-la, crec que no vos la recoman. O sí? No. Sí?)