Mirau que he vist moltes pel·lícules de ciència-ficció, d’intel·ligència artificial i de molts de temes, per tant, no m’esperava gaire d’aquesta obra que, a més, comença de forma molt estereotipada. I mirau per on que enganxa i resulta ser ben interessant.

Dirigida, escrita i coprotagonitzada per en Franklin Ritch, L’al·lota de l’artifici comença amb una premissa gens sorprenent: l’interrogatori d’en Gareth, un usuari de xats escabrosos. Contada en tres parts (3 Wachowskis), tres bots lineals en el temps (3 Richard Linklaters), i sense sortir del mateix espai (1 Ira Levin), aquesta obra de baix pressupost ens mantendrà aferrats a la cadira fins al seu final perquè està molt ben contada (3 Jim Hensons) i ben interpretada (3 Michael Caines). Exemple de què, quan tens un bon guió, no fan falta explosions.

I no vos puc contar massa més perquè vull que la gaudiu. Només fer-vos especial menció a la intervenció Lance Henriksen que és, com a mínim, poètic.

La vos recoman si vos agraden els films teatrals, de diàleg i de sorpreses justes. No és per a vosaltres si heu comprat entrades per la preestrena de Missió impossible XVV o la propera entrevista del pàmfil d’en Tom Cruise.

Podeu trobar-la a Filmin.

●○○○○ Absurditat (mem)
●◐○○○ Comicitat (un poquet)
○○○○○ Fetge i butzes (en absolut)
●○○○○ Masclisme (se’ns escapa qualque cosa)
◐○○○○ Queerness (pse)
○○○○○ Romanticisme (no, no)
○○○○○ Sexe (xerrat)
○○○○○ Terror (no)

●●●○○ Interès (Almanco s’ha de veure començar)