Al final he mirat aquesta sèrie alemanya després de tenir-la a la llista durant unes setmanes. I mira, bé, no?

Dirigida per en Benjamin Gutsche que coescriu l’obra amb na Sina Flammang, Cassandra ens presenta un thriller d’ambient retrofuturista teutó de bones interpretacions i entorn angoixant.

Na Samira (na Mina Tander) i en David (en Michael Klammer), amb els seus fills, es muden a una nova casa, la primera intel·ligent del país, on es trobaran un robot que escarrufa: na Cassandra (na Lavinia Wilson)… I ja està. Què voleu més? La sèrie no està gens malament (2 Harry Styles), és breu (1 Ryan Gosling), encara que amb només sis episodis de durada, jo diria que en sobra un (1 Andrew Garfield) i que té qualque subtrama massa llarga (1 Robert Downey Jr.) i d’altra a la qual li manca estimació (1 Neil Patrick Harris). Mem, que no arriba a cansar (i això que té qualque moment absurdíssim, 2 Ryan Reynolds), tampoc és això. Fins i tot li perdonarem que no sigui ben bé de ciència-ficció (1 Matt Damon I) perquè la seva estètica és excepcional (3 Henry Cavills) i la seva protagonista hipnòtica (3 Pierce Brosnans).

Vos agradarà si no cercau cap trama massa profunda o amb un rerefons un poc intercanviable. Ai, però, si sou de veure carreres, vos ofeneu fàcilment, o estau secretament enamorats de l’impresentable Tom Cruise, oblidau-la.

Podeu veure-la a Netflix.

◐○○○○ Absurditat (té moments en que bufareu)

●○○○○ Comicitat (sí, i de vegades sense voler-ho)
◐○○○○ Fetge i butzes (si vos escarrufau amb facilitat)
●◐○○○ Masclisme (sempre n’hi ha. Ai, que és perquè són al passat…)
●○○○○ Queerness (mínim, tampoc voldríem molestar)
●○○○○ Romanticisme (mal entès)
●○○○○ Sexe (hem vist coses pitjors)
●●◐○○ Terror (si no sou del gènere)

●●●○○ Interès (S’ha de veure perquè està ben feta, encara que podria haver estat molt més)