Una cosa que em fascina del tarannà mallorquí és com segons quines paraules són màgiques i les evitam inconscientment amb eufemismes històrics i altres ens són tan habituals que no pensam en què deim. Avui vos xerraré breument de:

Segons el DCVB: MAL m. Mal dolent, o Mal lleig, o Mal menjador, o Mal mal: noms eufèmics amb què vulgarment es designa el càncer; la gent inculta creu que anomenant aquesta malaltia pel seu nom propi, s'adquireix el mal, i per això la designa amb diferents noms adjectivats.

El DIEC i el GDLC són molt més conservadors: Mal dolent: Càncer.

Llevant la mala bava de n’Alcover, jo diria que no és la gent inculta, sinó més bé, la gent supersticiosa que pensa que només anomenant una malaltia greu, es pot contraure.

La societat mallorquina, però, va una passa més enllà i un dia qualsevol podríeu ser a un conversa com la que record de quan era més jove:

—Li varen trobar un mal dolent i la varen haver d’obrir d’urgència.

Som (o érem) una societat que ens escarrufa la paraula càncer, però podem descriure gràficament l’escorxament d’una persona amb el verb «obrir» enlloc d’operar, intervenir, extirpar o extreure. Serà perquè tenim molt per mà les matances?

«Na G01S01-MD-Mar havia trobat una zona negra en l’escaneig d’en G01S09-BL-Tomeu, que seguia estirat allà,i en un primer moment havia pensat que era un mal dolent. A la segona passada, però, es feu més evident que era com un cabdell o una mena de troca de filaments i tubets molt prims, els caps dels quals acabaven pertot arreu del seu cos.»

Venonta Vivo (línia temporal en català), inclosa també a Aplec de futurs. Aman Nòlem