No sé per què em fa tanta gràcia la paraula flastomia i el seu verb flastomar que es pot fer servir tant transitivament com intransitivament: «T’hem flastomat, no te xiulaven ses orelles?».

Segons el DCVB: Blasfèmia, maledicció[…]. Dir o tirar flastomies: blasfemar, renegar; llançar malediccions.

Segons el DIEC i el GDLC: Blasfèmia.

Una expressió que ens serveix tant quan enviam a pastar a un ésser diví, com quan deim males paraules i renecs, quan es parla gruixat. No record on vaig aprendre-la, supòs que de ma mare perquè és d’ús comú, però sempre m’ha sonat massa guapa pel que pot arribar a ser en realitat.

«Sense fer cas de les instruccions d’ús, va connectar al terminal el mòdul que hi havia dedins i engegà una consola on feu les comprovacions de rigor ignorant el primer missatge d’error que hi sortí, no era res. El següent aconseguí que flastomés una bona estona. Semblava que hauria de reparar el mòdul abans de poder-lo fer servir.»

Mòdul G09, inclòs a Imaginant futurs. Aman Nòlem