Després d’un llarg descans, n’Ivan es va disposar a fer una llarga tanda de proves.

—Ordenador, prepara s’equip necessari per fer-me una exploració total. I afegeix-ne una molecular d’anàlisi de clonació.

—D’acord. Res del que hagi d’informar?

—No ho crec, bé, no ho sé. Ja t’ho diré. Per ara tracta’m amb un risc de suplantació del 25 %. Ah, afegeix també uns anàlisis de patró neuronal. Només per si un cas.

—D’acord —va respondre l’ordinador amb la mateixa entonació.

No va passar massa estona fins que varen començar a fer totes les proves. Just acabava d’iniciar-les i ja li feia vessa passar per tot el procés. Va tancar els ulls mentre les pales del robot li passaven ran-ran les cames, el pit i el nas.

Un cop acabada l’exploració física, va començar amb la neuronal i la mental. Va seure amb el cap dins un aparell que sempre li havia recordat aquells assecadors de peu que sortien als llibres d’història antiga,va arrebatar el cap i va provar de deixar la ment en blanc.

Mentre esperava que l’ordinador processàs els resultats, va ampliar la fitxa que del planeta amb la seva recerca.

---------------------------------------------------------------------------
Actualit: F48-2
Tipus : Flora (Precisió estimada 47%)
             : Ésser intel·ligent?
Família : Desconeguda
Registre: Observació visual, possible contacte directe
Autoria : Miquela Puig Meoll (F48-1)
              : Ivan Amengual Noguera (F48-2)

Notes :
Perill potencial a la Zona F. Vestit d’alta protecció insuficient.
Escaneig superficial disponible. Vegeu document DOC-F48-001-ES-01
Registre de mostre disponible, superficial i zona F. Vegeu del Document DOC-F48-002-MO de l’01 al 32.
Possible contaminació humana (48%), presència de possible toxina al·lucinògena (50%). Possibilitat de restes orgàniques personals, vegeu addenda DOC-F48-002-AD-00 (50%).
Es recomana un tercer estudi amb equip de protecció de màxim nivell per possible contaminació biològica.
---------------------------------------------------------------------------

No va quedar completament conforme amb les modificacions, però sempre podia revisar-ho després, si podia treure clarícia del que li havia passat. Sospitava, no, més bé, volia creure que havia estat to un mal viatge, una experiència d’un estat induït per aquella planta, o per una toxina. Si n’era del tot sincer, temia que tot allò fos real. No en volia ni pensar-hi.

Va pensar que podria mantenir aquelles idees allunyades i alimentar un poc el seu afany de deixar la seva petjada a l’univers amb un petit projecte que havia pensat aquells dies. Se li havia acudit fer uns dispositius autònoms que suressin a l’espai amb petits fragments d’obres artístiques que li agradaven. N’havia de construir un com a mínim. I es va decidir a dissenyar-ho.

Va anar a la taula del menjador, que també era la taula de fer gairebé de tot, i va treure el dispositiu on poder fer un bosqueig ràpid. En tenir-ho mig llest va dir:

—Ordenador! Com van els resultats?

—82 % acabat. Temps restant: uns 238,24 × 10⁴ mil·lisegons.

—Cag en dell! I en minuts?

—Uns quaranta-tres minuts i dos coma quatre segons.

—Opcions, configuració, unitats. Minuts per defecte per tipo hora.

—Unitats… canviat. Voleu desar-ho?

—Sí.

—Fet!

—Ara, si pots, per què no em passes això a mòduls imprimibles?

—Atenció, afegir una nova tasca pot endarrerir el procés ja en marxa. Vols continuar?

—Sí, sí… no passis pena. En el fons tenc tot es temps del món —va dir n’Ivan amb cert to funest a la seva veu.

—D’acord. Processant.

Va passar una estona en silenci, i n’Ivan va començar a jugar amb els dits.

—Atenció —va dir a la fi l’ordinador—, rebem un àudio. Vols escoltar-ho?

—Un àudio? De la Terra? No és un poc prest?

—No. Ve des d’un altre punt més proper. No ho puc localitzar encara.

—Què raro. Possa-ho, va!

«Com […] avui? […]tava am[…] o sí?» Deia, una veu metàl·lica amb una mala qualitat que, afegides les interferències, feia que no s’entengués bé el missatge.

—Trobes que he de contestar? —Va demanar l’ordinador?

—Podem acostar-nos un poc mem si la rebem un poc més clara. No entenc res.

—El canvi de rumb farà que tardem un 12 % addicional en arribar al següent punt. Vols continuar?

—Sí, sí. No passis ànsia. Ningú ens espera.

«Com estàs […]i? […]va […]í?» Repetia la veu. N’Ivan va dubtar de contestar o no. Era molt estrany tot allò. Seria millor acostar-s’hi amb prudència. Així tendria els resultats de camí i podria prendre una millor decisió.


Continuarà …