—Atura! —cridà n’Omni—. Els esteim matant!

En G03S01-MD-Alb va aturar-se en sec i badà la boca i els ulls amb una expressió tan desencaixada que semblava una caricatura de si mateix. Els cossos de l’equip, que continuaven estirats, recuperaren la seva forma rehidratada.

El líquid negre, en canvi, sense que se n’haguessin adonat, s’havia contret en una massa compacta. Dels costats li sortien un parell de petites membranes fines, que li donaven l’aspecte d’un estol de papallones, un esbart caòtic d’éssers, dels quals, només es veien les ales. I, just abans que el xiulo d’en G03S01-MD-Alb s’aturàs, l’eixam va fer un moviment impossible dins d’aquesta realitat, reestructurant-se en una construcció d’un orde harmònic inimaginable. Un objecte insectoide inert, mort, fins que, sense avís, començà a vibrar en més direccions de les aparents a simple vista. Una vibració de la qual sortia una lleugera bonior, una remor que s’anava intensificant per segons fins a tornar-se un crit agut estranyament elèctric, com una mena de brunzit de telèfon despenjat.

Primer en G01S03-BT-Joan, després na G01S06-AR-Miquela, i, en últim lloc, en G01S07-EN-Pep i na G01S10-SG-Esperança començaren a tremolar febrosament davant la paralització inhabilitadora de n’Omni i en G03S01-MD-Alb.

En G01S03-BT-Joan obrí els ulls i, amb un gemec animal, es voltà panxa per avall perbocant, d’una espolsada violenta, una informe bossa obscura que es remenava.

—S’ou! —arribà a dir en G03S01-MD-Alb.

—No, i en venen més —afegí n’Omni, pendent dels altres tres.

En G03S01-MD-Alb es va acostar al vomitat sac amorf que tenia més a prop amb un escàner manual.

—No pot ser…

Continuarà…

Resultats de la votació anterior:

●●●●●○○○○○ 50% 1. Estan parint

○○○○○○○○○○ 00 % 2. Moren els quatre

●●◐○○○○○○○ 25% 3. Extirpen els ous

●●◐○○○○○○○ 25 % 4. Desperten com si res