Estirant el braç, va tocar la membrana exterior amb un potó, sense tancar els ulls. Els seguia mirant alternativament, amb forats negres com a pupil·les, ho eren tant que semblava arrancar-lis la imatge, l’anima, la llum.

Amb el contacte de les seves peülles, la closca blana va deixar de bategar, es trencà amollant el seu contingut, una mena de mel negra que es consumí amb el contacte amb l’aire. El tel, ara lleuger, l’envoltà revelant-lo per complet i positivant-lo a aquesta realitat, després va estirar les cames mentre el seu cos creixia per segons i tocà el terra amb els braços. En estirar-se tenia la mateixa estatura que n’Omni amb un cos corpulent i definit en la seva forma perquè semblava un retall de realitat, sense cap tret excepte els ulls, ara d’un color blau vibrant. I allà va quedar, dempeus, desafiant, mirant-la de fit a fit com si anés a envestir en qualsevol moment.

N’Omni eixamplà el cos tot el que va poder, estufant-se com un moix, encarant-se a la criatura.

—Què fas? —Va xiuxiuejar en G03S01-MD-Alb sense ni tan sols moure’s un mil·límetre.

—Seguir el meu instint… crec.

La criatura acotà el cap i començà a siular com ho havia fet ne Denoumameu. Una mena d’escates se l’hi començaren a formar al coll, cada pic més definides, que a poc a poc s’alçaren i començaren a vibrar.

L’ou que duia a dins na G01S06-AR-Miquela, començà a créixer, en un procés que n’Omni sospitava, ja havia vist. Va fer mitja passa envant decidida a pegar una bona sempenta a la criatura quan aquesta quedà en silenci, i aixecà el cap.

—Omni, no! —Va dir amb una veu greu i una pronúncia estranya.

N’Omni va quedar astorada a mitjan moviment. Milions d’hipòtesis creuaren per la seva ment, tantes que l’arrossegaven al col·lapse.

Continuarà…

Feu una donació
Votau a Twitter o aquí (votau només a un lloc) com continuarà la història

Resultats de la votació anterior:

__________ 00 % 1. En Pep mor
********** 100 % 2. En Pep pareix
__________ 00 % 3. Ne Denoumameu té un pla
__________ 00 % 4. Una cosa inesperada