Fa uns dies que va venir una estona es net a ca nostra a berenar. Entre mossegada i mossegada em va demanar amb qui anava. Li vaig demanar que fos un poc més específic perquè no sabia de què em xerrava, i és que he aconseguit un entorn, sigui per casualitat o per afinitat, a través del qual no m’arriben notícies del fumbol. L’única via per la qual encara s’escapa qualque titular de portada a un diari que deixen al portal. El menut ho va tornar a provar, té molta paciència amb jo, i repetí la pregunta amb més dades, el que volia saber era si vaig amb el grup u o amb el grup dos. Li vaig contestar que amb cap, que no m’agrada el futbol. Ell insistí.

Sembla que ja de ben petits els enviam el missatge que han de dividir-se, saber si ets amb ells o en contra. Si t’han de donar suport o atacar-te. Una rivalitat segregada per colors. El balompié és el llenguatge amb el qual permetem als mascles relacionar-se i que ho taca tot. És el més importat, el tema que ho ompl tot, d’allò que es pot parlar durant hores sense dir res de res. Aixeca passions, excusa comportaments animals, irracionals i grollers. Passa per damunt drets i es pixa damunt el respecte d’altri. I dona carta blanca per anul·lar qualsevol altra cosa tangible o intangible, fins i tot part del contingut d’aquesta secció.

Després de pensar tot això, un torrent de conceptes que va fer que tardés un segons a contestar, vaig ser conscient que el que volia el menut és relacionar-se, jugar i que el tema en si mateix, tampoc té massa més importància. Així que, punyint un poc més, li vaig contestar que m’és igual. «Doncs, si t’és igual en pots triar un, no?» va rematar. Per tant, vaig dir el que anava amb el grup que no havia triat ell, moment en el qual va revelar el motiu final de la seva pregunta: «Ha! Ets un perdedor». El veritable llenguatge de mascle. Si no estàs amb mi, hi estàs en contra. Soc millor que tu. I sé que ho és perquè el meu primer instint va ser voler fer-li la contrària, però en vaig frenar. No té importància si som un perdedor, o un guanyador, o discutir per un esport avorridíssim. Allò que és important, i molt, és poder passa una estona jugant amb el nostre net.

Bona entrada a la darrera setmana de l’any.