Crec que vos vaig comentar que he vist com una carretada de nyerros que no sé com seguesc mirant pel·lícules. Un d’aquests, és aquest Control creatiu. Una fabula avorrida i d’un masclisme tan greixós que hi podríem fregir patates.

Dirigida per en Benjamin Dickinson (que ben triat el llinatge) que protagonitza (no podia ser d’una altra forma) i coescriu aquest film amb en Micah Bloomberg en el que se’ns planteja l’addicció al sexe i la tecnologia embolicada de projecte publicitari. És a dir, contracten en David per fer una campanya d’unes ulleres de realitat augmentada que fa servir per fer-se una còpia digital de la parella del seu amic i usar-la per masturbar-se a esquenes de la seva dona.

No sé què és pitjor, que li sobri més de mitja hora, que sigui una collonada, una masclistada d’upa o que vagi d’obra còmica pseudo-intel·lectualoide i profunda. Al final, després de veure sentit vergonya aliena aquesta pel·lícula, només ens quedaran les actuacions forçades i histriòniques que perden el sentit a mitjan lloc i el guió estereotipat. Esperem que no passi molta estona perquè el vent se l’endugui al pou de l’oblit on són Left Behind i Look Who’s Talking.

Crec que vos agradarà si heu llepat còvid de les baranes dels parcs infantils, heu escrit un llibre xerrant del misteri d’on vos surten els cucs del nas o teniu una cinta penjada de la paret de l’insofrible d’en Tom Cruise.

Podeu veure-la (segur?) a Filmin i a Prime.

●●○○○ Absurditat (perquè no els va importar el guió en el seu moment)
●○○○○ Comicitat (només quan es veu el resultat del hippie-artista-pedorro)
○○○○○ Fetge i butzes (no)
●●●●● Masclisme (digna de què no fer, ni a la realitat ni a la ficció)
○○○○○ Queerness (molt mascle tot)
○○○○○ Romanticisme (d’on venc o d’on som?)
●◐○○○ Sexe (i fa com a angúnia)
○○○○○ Terror (ni se l’espera)

●○○○○ Interès (només com a mal exemple)