Fa un parell de dies que un amic em deia que una gran cadena anunciava unes sabates de taló unisex. Automàticament i sense pensar vaig contestar: «Totes ho són». De vegades dependrà de l’època i altres de la moda del moment.

Això em recorda l’època en la qual cercava unes minifaldes i corbates a joc. La conversa més absurda que he tengut en molt temps va ser a una botiga de moda, cansat de cercar per tot, em varen demanar si volia les corbates d’home o de dona. En respondre que donava igual, i veient la mirada vidriosa del dependent, vaig contestar que de dona. «No en tenim» respongué. «Bé, idò d’home» ja havia dit que no importava. «Tampoc en tenim». Deixant de banda l’aberració lògica, aquesta obsessió quasi malaltissa de compartimentar les coses per gèneres no l’entenc (el meu home necessita saber prèviament si la persona amb la qual ha de relacionar-se és d’un gènere o un altre). Supòs que són respostes apreses per repetició que surten inconscients. El millor dels casos va ser quan cercava un trencaclosques i la botiguera em demanà si el volia «per nin o per nina». No ho entendré mai.

«I aquestes faldes d’home d’on les treus?» em demanava qualcú fa molt de temps. «De l’armari de ma mare». I és que fa anys que no mir a quina secció compr la roba (ni a quin armari), encara que com més passa, més cos «masculí» tenc (així entre cometes perquè vull dir que ara s’ajusta més al patró de roba destinada als homes) i començ a descobrir coses estranyes: Els patrons i colors de roba per a mascles són avorridíssims (res nou), però i les butxaques? Què passa amb les butxaques? No hagués dit mai lo grosses que les fan per als calçons d’home (o com minven les dels de les dones). Serà això el que volen saber quan em demanen si vull els productes d’un o un altre gènere? La mida de les butxaques?