Una de les paraules que he hagut de cercar i mirar-me un poc, perquè no seria la primera que faig servir malament, és aquest sinònim de mena:

Segons el DCVB: Classe, mena, manera; (Etimologia: del llatí casta ‘pura’, ‘completa’)
Segons el DIEC i el GDLC: Mena, qualitat, natura, d’una persona o d’una cosa (Etimologia: d’origen incert, possiblement d’un germ. gòt. *kasts ‘grup d’animals, niada’)

Una paraula que pensava era d’ús diari, però que podria no ser-ho tant com jo pensava. De fet, m’havien demanat si era d’origen anglès i havia negat pensat que es referien a la influència a Menorca a paraules com bòtil o xoc, mirau per on, que podria tenir un origen germànic.

Sigui com sigui, cau dins una casta de paraules que he hagut de cercar al diccionari per no dur-me una sorpresa (com quan pensava que esquitxar era un castellanisme) i que potser ja només deim els jaios.

«Coneixia fil per randa aquella casta de jocs, o això es pensava, perquè el nivell que tenia davant semblaria el primer d’una nova classe. No, d’una nova família, d’un nou gènere.»

U+D, inclòs a Imaginant futurs. Aman Nòlem