No sé quan va ser, però no sabeu quina escarrufada em va pegar en descobrir que un dels estadis aquells estranys on es fan esports de no sé quina casta, havia canviat de nom amb el qual s’havia conegut sempre, el topònim d’on està emplaçat, pel d’un negoci multimilionari que hi havia posat doblers. L’ensurt venia perquè tothom actuava com si fos una cosa normal i no un greuge a la identitat del nostre poble (sigui quina sigui aquesta).

Així, i sense sortir de la Mallorca ciberpunki futura de Carn cremada, em va fer gràcia pensar que les grans corporacions havien anat una passa més enllà i acabaven per patrocinar poblacions senceres com Llucmajor-Agama. Un poble, perdó, oficialment ciutat en el present i el futur, del qual, el que més es coneix és el tarannà bufa dels seus habitants. Un lloc on, i unint les tradicions àrab i asiàtica, les cases tenen una primera sala «per mostrar» on es col·loca tot l’aram de la família, caríssimes escales impossibles i tota casta d’andròmines de marbre assegurant-se que es vegi bé des del carrer. I qui podria haver posat duros per sortir devora el topònim? La primera opció que em va venir al cap fou Mallorquímica, tan llucmajorera que el seu web està només en tres idiomes estrangers (castellà, anglès i alemany), però la «química» del seu nom era massa òbvia, millor fer-la servir per a altres usos. No. Havia de ser una megacorporació, AGAMA. El que fou una associació agrària molt mallorquina, web de la qual està per defecte en foraster, i que sempre que poden amaguen el fet que fou comprada per DAMM fa ja gairebé una dècada. Una societat limitada que, en el meu cap i el meu futur distòpic, fou adquirida també per una empresa terrible de creació de robots assassins… o qualque cosa semblant. Ai.