Neologismes impossibles - Talaioot
Una de les coses que més gràcia em fa és imaginar els neologismes, marques i expressions (més o manco absurdes) que farà servir la gent al futur. L’equilibri entre el fantàstic i l’entenedor és difícil de mantenir i crec que jo, de vegades, som bastant xerec en trobar-ho i sovint pas per ull de la intuïció.
Per què vos cont això? Perquè n’hi ha, d’aquests neologismes impossibles, que em fan molta gràcia i trob que s’han d’explicar. No només pel seu significat, sinó d’on surten. Esper no matar la màgia del misteri, i més aviat obrir una finestra per on mirar dins el meu cervell.
«Dorothea, pens que no som a Cases»
Record molt malament que, a aquella època on tot va canviar molt ràpid, i la guerra entre cercadors d’internet no havia fet més que començar. En el punt en el qual, entre que aquell portal ple de colorins es pensava fort i n’hi entrava un altre, aquell que era tot blanc i sense anuncis, hi va haver un parell d’experiments, un d’ells es deia quelcom semblant a Iatoo (en homenatge a l’uc, el crid de la pagesia eivissenca). Una cosa que m’ha quedat gravada en la memòria excepte pels detalls, i no tenir cap captura de pantalla.
Doncs bé, a la Mallorca ciberpunki de Carn cremada, la gent fa servir Talaioot, l’empresa, nom de la qual és homenatge a les estructures prehistòriques, s’ha fet amb les dades de tothom. D’una població que paga amb Dobbers™, una moneda que ens sona coneguda i que és marca registrada de la hipercorporació de torn. Un efecte, aquest de registrar paraules comunes, que trob que és molt adient per a la fi del món. O per reflectir una societat en declivi.
Un altre dia vos xerraré de la gràcia que em fa imaginar com es poden tergiversar les dites després de dècades o segles.
Write a comment
Log in with your account or sign up to add your comment.