Crec que una de les coses que pitjor faig és imaginar materials futurístics. No sé si perquè el meu interès es centra més en el disseny que en els components. Ara bé, una de les coses que crec que em fa més gràcia és aquesta ironia dels productes estranys com el xampú amb llet, o iogurt, o ves tu a saber quin altre aliment. Semblaria que ens hauríem de centrar en separar les castes de producte, per molt absurda que ens sembli, com el suc amb llet, però deixar els de neteja a part. Un dels problemes actuals, almanco per aquí, és com substituir els plàstics, i mirau que s’han fet experiments, com aquella època que es feien bosses de supermercat de fècula de patata. Un aliment que em recorda al puré instantani. A Sa Pobla, terra de les millors patates del món, o això direm per si un cas, es feren populars fa uns anys. Supòs que s’aprofitaven les peladures, perquè si ens hem de llevar més aliments per fer bosses, doncs no sé on acabarem.

Encara que fa uns anys que no se’n xerra, o ho he somiat, dins l’univers Nòlem, les bosses del futur no són de plàstic, sinó de sapoblàstic (contracció d’ajuntar «Sa Pobla» i «plàstic»).

«N’Esperonomo necessità una engronsada forta per acabar de despertar perquè la droga administrada per via intravenosa no havia acabat de fer el seu efecte. Ni Diosanigasvin l’agafava de les espatlles, a punt d’entaferrar-li una mamballeta, aguantant-se l’oi que li feia sentir n’Ivan que treia el no-berenar, un llim groguenc i espès, dins una bossa de sapoblàstic mentre encara estava allargat dins la càpsula, evidenciant així que era la baula més feble de l’equip.»

Voltant per ses estrelles, Aman Nòlem