Un dels pensaments que m’obsessionen és com ho faran al futur per saber que un és un de debò i no una còpia. I no entr en discussions filosòfiques de què és l’ego, ni si encara som nosaltres un cop abocats dins un disc dur, sinó, un cop passats aquests problemes tècnics (que potser no es poden resoldre i només queden dins el món de la fantasia), un pic aconseguit la còpia digital, com podem assegurar-nos que no ha estat manipulada. La traducció, en el moment històric de Venonta Vivo, em va semblar bastant evident: amb emedecincs, com li diuen al mètode criptogràfic MD5, que segons la Viquipèdia vol dir: Algorisme de Resum de Missatge 5, que és com s’anomena l’algorisme que «permet l'obtenció d'una petita ‘signatura’ o resum característic per a cada bloc de dades original que el representa.»

«—Mem, que le pacient és una mescla des dos subjectes de sa primera generació ho sabem. He comparat ets emedecincs dets originals, amb es de ne Denoumameu i he pogut corroborar aquest fet amb es registres de ses seves consciències desades. Ara bé, quan xerram de sa seva composició física, es patrons de s’ADN es poden rastrejar en un 78-82 % fins a s’origen.»

Venonta Vivo, Aman Nòlem