Una novel·la que no sabies que coneixies
Com ja vos vaig dir, a la llista de lectures pendents anava pujant Simulacron-3 (també coneguda com Counterfeit World) que just he acabat. Abans de començar amb Resident Alien i Mickey7. Avui només vos parlaré de:

Després de veure l’adaptació d’en Fassbinder, no podia fer altra cosa que llegir l’obra original. I sort qu ho he fet perquè, i sense voler xerrar massa més de l’adaptació de l’alemany, ara queda més clar que per la televisió va agafar pàgines a la babalà i es va passar pel forro de ses colloneres gairebé tota la trama.

Perdonau, no sé què m’ha passat. He descobert que hi ha una altra adaptació (que vaig veure fa anys i no record) anomenada The Thirteenth Floor, cosa que fa que la història no ens pugui sorprendre massa, donant la sensació de que ja coneixíem la trama (i no només per l’homenatge a Rick and Morty)

Tot això està molt bé, però de què va? Doncs, en Douglass Hall, després de la mort del seu cap en Fuller, és ascendit a director del projecte que ha de canviar el món, un simulador que recrea la societat actual. Un invent en disputa per la seva importància en el control de l’opinió pública per motius partidistes. Tot es comença a tòrcer per en Hall quan l’encarregat de la seguretat en Morton Lynch desapareix a mitjan conversa, moment a partir del qual, sembla que ningú més el recorda.

Una història imaginativa amb les seves contradiccions i escenes forçades que, encara que fàcil de llegir, malauradament ha quedat lleugerament entelada pel pas del temps i potejada cruelment per la traducció, de vegades confusa, de n’Antonio Rivera (la versió que tenia jo).

Punt fort: La imaginació de la història.
Punt feble: La traducció que sembla feta per Minotauro.
Veredicte: M’ha agradat prou i li ha donat sentit a la sèrie d’en Fassbinder.