Venonta Vivo (Ca) 2. Somiant desperta
N’Omni es va connectar a l’ordinador central, va enviar una instrucció precisa i esperà impacient la resposta, que va tardar tres-cents seixanta mil·lisegons més del que considerava acceptable. Hauria de fer una repassada a la unitat de càlcul, encara que probablement no seria res greu.
Havien recorregut 1,632x10¹⁰ anys llum i encara faltaven 1,568 x10¹⁰ per arribar. No podia pensar-hi gaire perquè passada una estona, donava un error desconegut. Ella l’anomenava «atac d’angoixa», que pensava era la cosa més semblant que coneixia. Va engronsar el cap. Ara havia d’estar pendent de la posició de la pròxima porta quàntica i de la velocitat amb la qual havia d’entrar. Aquesta era una de les més importants.
Un error de càlcul en aquell moment i no arribarien mai a GN-z11. Va repassar les dades un altre cop. Tot semblava correcte. Després es va permetre imaginar breument com seria allò. La part difícil era no perdre’s, però un cop allà haurien de fer un reconeixement exprés per confirmar el sistema i el planeta en qüestió, que, encara que no anessin a les fosques, les coses podrien ser bastant diferents de com es veien des de la distància.
Es va donar permís també per somiar sense paràmetres inicials. Feia estona que havia fet recerca i sabia de tota la part romàntica que els humans posaven a aquella part específica del cel. Allò era de les coses que més la confonia, si n’era sincera, així que va provar de fer-se
una mitologia pròpia. Va desitjar-somiar amb un planeta semblant a la Terra però net i verd. Ple d’aquelles plantes que havia vist als documents del Museu de Botànica Antiga de Ciutat. Cerca ràpida: Buguenvíl·lea. Era estrany com no podia recordar aquell nom a la primera. El nom d’una de les coses que tenia a la llista dels éssers més bells.
una mitologia pròpia. Va desitjar-somiar amb un planeta semblant a la Terra però net i verd. Ple d’aquelles plantes que havia vist als documents del Museu de Botànica Antiga de Ciutat. Cerca ràpida: Buguenvíl·lea. Era estrany com no podia recordar aquell nom a la primera. El nom d’una de les coses que tenia a la llista dels éssers més bells.
Una notificació la va fer tornar al present. Seria millor concentrar-se i deixar de badar.