Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Aman Nòlem

Escriptor de ciència-ficció

  • 0
    Mecenes
  • 0
    mensuals

Venonta Vivo (Ca) 25. Adéu

El que havia estat un clima agradable, s’havia tornat a poc a poc en la seva contra. En aquell moment no tenien bateries per seguir refrigerant els vestits, que no havien gosat llevar-se perquè sospitaven que l’entorn no era segur. L’únic viu que hi havia en tota aquella zona eren les plantes de colors impossibles que semblaven producte de substàncies al·lucinògenes.
A banda de les bateries, acabaven les forces, l’aigua i el menjar. Això volia dir que feia massa temps que s’havien perdut.
Ho havien provat tot, enviar missatges, provar de descobrir on eren. Debades havien provat de trobar qualcú o qualque cosa. Havien fet broma, havien plorat, s’havien enemistat i fet les paus novament; i ara només quedava esperar que s’acabés aquell ínfim per cent de bateria. En G01S03-BT-Joan escoltava una cançó, na G01S10-SG-Esperança llegia el seu llibre preferit, en G01S07-EN-Pep s’havia allargat a terra i mirava l’infinit i na G01S06-AR-Miquela feia corria en cercles mentre aixecava els braços repetidament de forma alternativa.
U per cent. Un u compartit per partir conjuntament. Inspiració. Expiració. Pausa. Inspiració i només expiració amb un darrer alè lent, llarg, lànguid, comú.
De sota cadascun dels cossos sense vida es va filtrar un líquid negre que els va cobrir embolicant-los i fent-los desaparèixer.

—Cap idea més?
—Jo ja no sé què més fer.
—Hem cercat ben arreu i res. Hem de començar a pensar que són morts.
—Què dius! No, no. Els trobarem. No poden ser molt enfora de s’aparatus.
—Si han seguit amb els protocols, tocaria que els trobéssim ja. És ver, no els hi queda massa temps.

Després d’un breu descans, un petit grup va tornar a sortir. Seguint l’ordre, varen cercar al següent quadrant. No semblava que haguessin pogut arribar tan enfora. No hi havia cap rastre, ni cap senya de res, com si ningú hagués passat per aquella zona mai. Just a punt estaven de tornar que varen trobar quatre formes.
—Per mi que arribam tard. No se rep senyal des seus vestits. Ens aproparem per comprovar-ho.
Amb l’ai al cor i en silenci, s’hi varen acostar. Els quatre humans estaven estirats alineats mil·limètricament. Les seves cares denotaven una pau i una calma immenses.
—Ben raro, no farà falta es carregador, tenen ses bateries plenes —va fer una pausa. Es va connectar a l’ordinador del vestit de la persona que tenia més a prop i va continuar—: Constants vitals estables. No m’ho puc creure.
—Són vius? Però com pot ser? És impossible.
—A jo m’ho demanes?
—Tothom és viu?
—Sí, sí. Són com a un coma raro, però bueno. Va, carreguem-los i tornem-los perquè els examinin bé.

Continuarà…
Feu una donació
Votau a Twitter com continuarà la història

--
Resultats de la votació anterior:
*+________ 17 % 1. Cerca un nou planeta
__________ 00 % 2. Queda a aquest planeta
*****_____ 50 % 3. Troba el grup perdut
***+______ 33 % 4. El grup està en perill