De vegades, no sé exactament com ni per què, els amics, internet i els recomanadors oficials de cinema es posen d’acord per recomanar-te «joies infravalorades de la ciència-ficció» i, en aquest cas, per diferents vies, el títol d’aquest Pebre bord, sortí a un parell de converses.

De què va? Doncs, aparentment és una sinopsi molt simple: A l’Institut de Recerca de Psicologia han fet un estri amb el qual accedir als somnis de la gent, usat en aquest cas, per curar pacients amb trastorns mentals. Ai, però, qualcú roba aquest aparell i comencen els problemes. Només queda contactar amb l’experta en el tema, na Paprika. A partir d’aquí no sé què vos puc contar, perquè és una experiència visual intensa de les que et deixen amb un «però què he vist?» a la boca.

Escrita per en Yasutaka Tsutsui (autor de l’orba original), en Seishi Minakami i en Satoshi Kon, que també la dirigeix, ens trobam amb aquesta obra, digna dels Estudis Ghibli, de la qual diuen és la base per fer Inception del 2010. Com tota obra nipona, de vegades sembla que se’ns escapi un poc el punt (2 Christopher Nolans), i hi hagi moments on el llenguatge no implícit ens vulgui dir qualque cosa que no acabar d’arribar (2 David Lynchs). La intensitat de l’animació (2 Toshio Suzukis), la trama profunda (2 Mamoru Oshiis) i la quantitat de detalls i referències culturals amagades (4 Hayao Miyazakis), farà que necessitem un segon o tercer visionat, però que ens deixi, almanco a jo, embadalit (1 Bill Murray).

La vos recoman si vos agrada l’animació, en Lynch i les històries amb diferents capes. Però no, si no escoltau, mirau el mòbil mentre llegiu aquesta secció o vos encanta molt el pàmfil d’en Tom Cruise.

Podeu trobar-la a la biblioteca.

●●○○○ Absurditat (onírica)
●○○○○ Comicitat (no especialment)
○○○○○ Fetge i butzes (molt neta)
●○○○○ Masclisme (clar, sempre)
◐○○○○ Queerness (com els japonesos)
◐○○○○ Romanticisme (no estrictament)
○○○○○ Sexe (ara no ho record, és molt per tots els públics)
◐○○○○ Terror (les juguetes aquelles)

●●●◐○ Interès (almanco per dir que l’heu vista, potser dos cops)