És impossible obrir aquesta porta. Ei! Bon dia. Mirau com són les coses que he retrobat aquesta pel·lícula a la biblioteca i vos en volia parlar.

En John mor al final, és una cinta basada en el llibre del mateix nom escrit per en David Wong (meta, tot molt meta) i es podria resumir com una gran pardalada súper bro. No sé per què em va sorprendre la primera vegada que la vaig veure, em va agradar tant que em feu amb el llibre, que amplia bastant la història (i té un capítol a Las Vegas que em va fer riure per ses butxaques). Ai, però, aguanta un segon visionat? Comencem pel principi (com és habitual):

Dirigida per en Don «Phantasma» Coscarelli que també l’escriu amb en Jason «Starship Icarus» Pargin, aquesta és una història que, com a Interview with the Vampire, comença amb un periodista (en Paul Giamatti) entrevistant en David Wong (he, he, he… interpretat per en Chase Williamson) perquè vol contar-li un relat d’éssers d’una altra dimensió, ens malignes, zombis, mentalistes televisius i acudits de penis tan gratuïts que fan rialles. Un relat del que li ha passat a ell a la seva ciutat, juntament amb en John (Rob Mayes), n’Amy (Fabianne Therese) i una guarda de drogaddictes adolescents inconscients amb ganes de festa.

És una cinta, en un primer visionat, simpàtica (1 Jack Black), de la seva època (2 Jeff Bridges), de bros fent acudits de penis (crec que això ja ho he dit, 2 Robert Downey Jr.) i plena de girs de guió (3 Haley Joel Osments). Si no heu llegit el llibre, no vos adonareu que falten connexions a certes accions que queden un poc penjades (2 Jeff Goldblums), en situacions que es solucionen a cop de guió (perquè sí, 2 Damon Lindelofs) que entendreu en llegir la novel·la. El que passa és que no hi ha marxa enrere (3 Emerald Fennells). No sé si només és el temps que ha passat o perquè un cop llegida, si tornes a veure el film, mostra les costures, els resums de trames retallades (perquè no hi cap tot, encara que és prou fidel) i, si vos he de ser sincer, m’ha avorrit un poquet, supòs que la devia haver idealitzat i un dels dos, o ell o jo, ha envellit un poc massa massa (2 Michael J. Foxs).

La vos recoman si no teniu massa a fer o sou adolescents i tot vos fa gràcia. No la cerqueu si sou agres com una llimona o teniu somnis humits amb el pàmfil d’en Tom Cruise.

Podeu trobar-la a la biblioteca.

●●●◐○ Absurditat (evidentment)
●●◐○○ Comicitat (humor adolescent i un poc doiut)
○○○○○ Fetge i butzes (no)
●●○○○ Masclisme (per què? I un poc més que el llibre)
◐○○○○ Queerness (lo poc que hi trobarem està mal entès)
◐○○○○ Romanticisme (forçat i rar)
○○○○○ Sexe (com?)
◐○○○○ Terror (un poquet, de plàstic)

●●◐○○ Interès (i per què no? Excepte que arribeu als cinquanta)