No m’ho puc creure. Fa mesos que em varen posar aquesta pel·lícula, de la qual no donava un xítxero, i encara no vos havia xerrat d’ella, encara queem serà molt difícil explicar-vos-la, ja vos ho dic ara.

Escrita per en Makoto Ueda i la primera pel·lícula que dirigeix en Junta Yamaguchi, aquesta Més enllà dels dos minuts infinits, és de les obres més meravelloses que he vist en molta d’estona (5 Sergi López). I al principi, com he dit, no semblava que arribés a ser res perquè comença ben a poc a poc (2 Gus Van Sants), fa servir el, passat de moda, pla seqüència (2 Lars von Triers) i la història no acaba d’enganxar (1 Najwa Nimri). Ai, però, quan començam a veure per on va, ens adonam que ja estam enganxats per complet. Especialment pel seu sentit de l’humor.

Però de què va? Pensareu, això és el més difícil d’explicar perquè és una cinta de continent (de com està feta) i no de contingut (de què parla). L’amo d’un cafè, que viu a dalt, rep un missatge d’ell mateix des del monitor de la seva habitació, avisant-lo de què el televisor del negoci mostra dos minuts del futur. I d’aquí ens anam cap a la bogeria màxima (de la bona, eh!) i que vos esbutzaria la gràcia que té la pel·lícula (molt en l’estil de カメラを止めるな!, Kamera o Tomeru na! —No atureu la càmera!—. De la qual ja vos en xerraré a una altra entrada).

Vos agradarà molt si sou de la ciència-ficció i teniu sentit de l’humor i un poc de paciència. No la mireu si vos perdeu amb els assassins de CSI, sumau amb calculadora o teniu somnis humits amb el surenc d’en Tom Cruise.

Podeu veure-la a Prime.

●●●○○ Absurditat (hem vengut a jugaaaar)

●●●●○ Comicitat (fina ironia i absurditat japonesa)

○○○○○ Fetge i butzes (nonono)

●◐○○○ Masclisme (no he dit que és japonesa?)

○○○○○ Queerness (no vos he dit que… deixau-ho anar)

●○○○○ Romanticisme (ara no ho record bé, però pens que no gaire)

○○○○○ Sexe (ais)

○○○○○ Terror (no)

●●●●○ Interès (L’heu de veure un cop i en grup)