De vegades, les expressions que feim servir de forma oral, siguin informals com aquest cas o no, no estan recollides a cap diccionari (o no he sabut trobar a quin). Així que, a la filòleg-capellà de fa un parell de segles, un ha de recollir-les perquè en quedi constància.

Rup tup
Segons el Viccionari: 1. (mallorquí) De forma abrupta.
Etimologia: D’origen onomatopeic.

«—No sabria què dir-te —feu una pausa—. Si repàs ses imatges i s’informe complet, veig que el seguíem en tot moment i va desaparèixer ruptup. Si no té un sistema de camuflatge desconegut, en teoria, hauríem d’haver sentit com partia, creuava sa paret o fes lo que fes, per sortir d’aquí.»

Venonta Vivo. Aman Nòlem