Una de les paraules que els i les mallorquines aprenem a través de les Rondaies, és llongo. Així que vos podeu imaginar que aquesta, com les altres, tenen un lloc especial en el nostre cor.

Passa molt llarga o salt llarg (mall.)

El que no queda clar als diccionaris és que, potser només per a mi, aquest verb té un caire còmic, com de qui prova de botar damunt taules per travessar un riuet. El que sí és segur és que mai l’he sentida usar de forma literal, sempre com una exageració.

«Sortí de la sala de comandament, travessà el passadís principal d’un llongo, entrà dins el minúscul bany de la seva habitació, on només hi cabia de dret, llevant-se la poca roba que encara duia posada i que deixà tirada en terra. Allà, davant aquell lavabo que no feia un pam d’ample, aixecà el cap i es va topar amb el seu reflex al mirall.»

Voltant per ses estrelles. Aman Nòlem