Sé que vos havia promès xerrar-vos d’una paraula d’aquestes futures com és mugga. Em feia un poc de vessa perquè no és molt enginyosa, però vos contaré que el cafè és una obsessió que m’agrada infiltrar en frases quotidianes dels personatges que habiten la Mallorca ciberpunky. Vos podeu imaginar que un gran bevedor de safaretjos de cafè, no pot imaginar els contenidors com a tassons, sinó com a grans tasses. Una de les paraules angleses que més gràcia em fan és mug i ara, en trobar la seva etimologia, entenc per què:

Segons el diccionari Oxford: D’origen escandinau; en suec mugg, noruec, danès mugge: copa per beure; amb el sentit «cara» aparentment transferit de les copes adornades amb cares grotesques; o amb el sentit d’«agredir» de l’argot pugilístic anterior «colpejar a la cara, lluitar». Probablement datat devers el 1560–70.

Era fàcil, abans de saber d’on venia, la catalanització futura cap a mugga, i no muga per fer-me l’especialet (i marcar aquest origen com a neologisme).

Carn cremada, Aman Nòlem