Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Aman Nòlem

Escriptor de ciència-ficció

  • 0
    Mecenes
  • 0
    mensuals

LLESQUES DE VIDA (VIII) - Part I

Punt i seguit

Va aprofitar la dutxa per afaitar-se el pit i retallar-se els pèls del pubis. Es va acaronar gaudint del tacte de la pell llisa que li quedava.
Va sentir la porta, les claus i la cafetera. Na Rosa arribava prest avui.
¿Qué hacías en la playa? ¿No has ido a trabajar? –Va demanar en Manuel, vestit amb una tovallola i els cabells banyats.
Joer qué susto –na Rosa va pegar un bot, que per poc no escampa el cafè per tot–. Ara no t’esperava. Avui tenc libre. Com saps que era a sa platja?
A ve’, el Alfredo hace una cosa y vamos a ir. Ponte guapa.
–Una cosa? Què és? Una festa? Tenc vessa de fer res. He d’anar forçat? Per què no hi vas tu? Si és amb es teus amics, jo m’avorresc, ja ho saps…
¿Qué pasa con mis amigos? Bueno, bueno, allá tú… –va dir ell amb aquell to de retret un poc infantil que feia servir quan provava d’obligar-la a fer coses que no volia fer.
–Mira, ves-hi tu i jo aniré més tard. Me vull depilar. –Va dir mentre en Manuel se’n tornava cap al bany, sortadament, perquè la seva mirada l’hagués traïda.

Admiració

–Estaràs content, finalment tot ha anat molt bé, no? Ha vengut molta gent, i menos aquell, tots es cuadros estan penjats com toca… –en Lluís estava radiant. Semblava que fos ell qui exposava.
–T’ho agraesc molt, carinyo –va dir n’Alfred provant de sonar convincent.