Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Aman Nòlem

Escriptor de ciència-ficció

  • 0
    Mecenes
  • 0
    mensuals

L’artefacte alienígena (tast)

Amèrica


Totes i cadascuna de les pantalles del món es feien ressò d’aquell moment, quan un gran objecte es posava sobre el parc Red Arrow de Milwaukee, la millor ciutat del món, del millor país del món. La notícia va obrir tots els informatius i va ser el titular principal a tots els diaris de renom.
En els dies posteriors a l’aterratge, es va crear un grup format pels més prestigiosos científics americans, dirigit pel doctor John A. Smith, per estudiar l’Artefacte de ben a prop, aquell objecte de cent vint pisos d’alçada en forma d’ou daurat que surava uns tres o quatre pams del terra pel seu costat més prim, i que romania silenciós desafiant descaradament la gravetat. No va ser fins després d’uns deu dies que donà el primer senyal de vida: s’il·luminà amb un to blanc brillant i començà a bategar rítmicament. De sobte, s’aturà en sec i, recordant una antiga jugueta electrònica, començà a fer un patró de llum: Vermell, groc, vermell, verd, blanc; i amb cada color un so. Cinc notes que van crear una melodia senzilla però memorable. Dos cops al dia, cada dotze hores exactes, l’Artefacte reproduïa aquest patró, restant mut la resta del temps.

Europa


El cel clar de Llubí mostrava una lluna en tota la seva esplendor aquella nit. Els carrers anaven plens de gent celebrant el patró del poble, encara que aquell estiu no fos el més calorós. A la Plaça de s’Església, una banda d’adolescents tocava versions conegudes per a una multitud que ballava i bevia.
De sobte, se’n va anar el llum i el públic començà a queixar-se, sobretot per enfotre’s d’aquells joves perduts damunt l’escenari, nerviosos. Es va fer un silenci, però, quan un cilindre metàl·lic negre d’uns deu metres de diàmetre i més del doble d’alçada, descendí del cel amb un subtil rum-rum. Majestuós. Aterridor.
La major part de la gent botí d’aquella zona d’aterratge sobtada, però qui anava massa gat per reaccionar, va ser empès suaument per una força invisible fins a deixar un espai buit on restar a uns dos pams del terra. Un cop a lloc, quedà inert, expectant. Diverses persones van apropar-s’hi, i d’altres fins i tot s’atreviren a provar de tocar-lo, però la força invisible els mantingué enfora, fent una estranya garangola.

Segueix aquí