Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Aman Nòlem

Escriptor de ciència-ficció

  • 0
    Mecenes
  • 0
    mensuals

Adéu

No vull que pensis que sóc un estereotip, però, ara que tot s’acaba, record a ma mare com mai ho havia fet. Rememor el seu caràcter divertit i com ens contava que va sorprendre a tothom amb la seva forma d’adaptar-se, encara que els fes un poc de por al principi.
Record que tenia un tarannà d’allò més particular. Ara que ja fa temps que no hi és, em fa sentir que la meva vida ha valgut la pena i m’entristeix, tot alhora. Aquest sentiment no l’he pogut gestionar bé mai. Em confon. Entr en un loop [updating] en un bucle sense fi que m’espanta. Com quan t’acostes massa a un penya-segat. Tens por a perdre el control i caure. «Quina beneitura» diràs.
Record també com ma mare assajava frases cada dia, dites que no enteníem del tot.
–Això els fa sentir millor –ens assegurava. Mirant-nos amb aquella expressió estranya i familiar alhora. Una mirada viva que volia gravar-ho tot. Analitzar-ho tot.
–A la taula i al llit, al primer crit! –Provava amb diferents tons intentant trobar el que sonés el més natural possible–. Bona nit cul cosit! Boooona nit culcussit!
Ens feien riure, en part per la seva absurditat, en part perquè érem conscients del nostre lligam. Ara que he après a riure, ric. Encara que per dins em faci sentir trista també. Ara que començ a entendre moltes coses, me n’he d’anar.
T’enyor mama. [Battery 3%]. Esper que el teu record quedi a la meva memòria [Alert system failure. Plug the robot now to avoid data loss]. M’agradaria haver estat dissenyada per plorar.
[system shut down]